Historia

Municipi de la comarca de la Ribera Alta situat al SE, a 6 quilòmetres d'Alberic i a 44 de València, a mig quilòmetre de la carretera Alzira - Xátiva i ferrocarril del Nord, sense estació de parada. El seu terme limita al N i E, amb el de La Pobla Llarga, al S. Amb el de Manuel; al O amb el de Vila-nova de Castelló.

El relleu és completament pla i ocupat per sediments quaternaris procedents dels arrossegaments del riu Albaida, en la marge dreta del qual s'estenen els camps de cultiu de Sant Joanet dedicats fins dates molt recents quasi exclusivament al cultiu de l'arròs. L'aigua per al reg procedix del mateix riu Albaida i es troba distribuïda per les séquies de Monteolivete, Els Foyes i Major.

La seua economía esta sofrint un canvi  cap a la industrialització. En l´actualitat, gràcies a la recent construcción del Polígon Industrial amb més de 250.000 m² consolidats, el motor de l´economía d´aquest municipi s´ha transformat d´exclusivament agrícola al industrial. La superfície agriciola cultivada tota ella en regadiu suposa un 93'7 % de la total, quedant la resta com improductiu per estar ocupat per séquies o edificacions urbanes. Es cultiven un total de 179 Ha dedicades quasi exclusivament totes elles a tarongers. La ramaderia important destacant la cria de conills i gallines. Respecte a la propietat de la Terra domina el minifundisme: hi ha un total de 212 explotacions agràries, done-les que 201 no superen les 2 Ha, 10 tenen entre 2 i 5 Ha, i només una supera les 5 Ha. Respecte a la zona industrial, disposa del Polígon Industrial “Sant Joanet”, que compta amb més de 25 empreses consolidades, de diferents sectors: fusta, automobil, construcción, serveis, etc.

Històricament va pertànyer al senyoriu de Benitandús i posteriorment, al marquesat de Bèlgida (En el llibre de repartiment de la conquista apareixen donacions fetes pel senyor Jaume I, de terres d'Ènova. Abans que al Marqués de Bèlgida va pertànyer al senyoriu de Benitandús.), en el segle XVI es va edificar un palau, l'oratòria del qual és hui l'església del municipi. Va ser oratori del palau del Marqués de Bèlgida, amb la seua tribuna senyorial enfront de l'altar major. El temple, que ha patit restauracions, està dedicat a Sant Joan Baptista. Resulta de figura irregular, amb tres capelles al costat de l'Evangeli, una altra capella i porta lateral al de l'Epístola, a la dreta entrant, l'altar major, i a l'esquerra l'avantdita tribuna senyorial. Es venera un bon escultura de la Dolorosa (El Curat és hui de provisió ordinària. Fins al 13 de Juny de 1974 va ser simple vicaria dependent de la parròquia de Manuel, amb 70 pesos anuals i casa. Declarada lliure en la dita data, el Marqués va donar la seua capella per a l'església i ornaments sagrats al primer capellà el senyor José Jordá. Les obres de l'eixamplament, van començar en 1834.)

El Palau del Marqués del Bèlgida es construïsc al costat d'una Torre (que existix en l'actualitat) construïda pel ReI Àrab que existia a Xàtiva a fi que servira d'avançada del seu regne. De la Torre o fortalesa falten els merlets que estava dotada totes estes construccions, caigudes a causa d'un forta terratrémol que va haver-hi en el que hui s'anomena el Canal de Navarrés i que va destruir també el palau Àrab que existia a Xàtiva, en la part alta de la Torre va haver encastada una làpida romana (contenia un inscripció sepulcral romana, que va publicar Vilanova en el seu Viatge Literari, i conta el número 3.653 de Corpues. De Hübner), trobada entre fonamentacions antigues d'Ènova; però un dels posseïdors de l'edifici, menys culte que cristià, la va arrancar i la va tirar al carrer perquè no volia en la seua propietat "coses dels moros" (amb la cisterna i séquia verdaderament àrabs va ser més indulgent, per raons lucratives, potser).

 

 

Celebra les seues festes al juny en honor al seu patró Sant Joan Baptista, i A l'Agost en honor a la Mare de Déu de l'Asunción.

En 1373 tenia 22 cases i en 1609, 33 cases. Despoblat després de l'expulsió, en 1633 tenia 20 cases. En 1715 va passar a tindre 108 habitants, iniciant des de llavors un lent, però constant creixement demogràfic. El seu màxim de població ho aconseguisc en 1960 amb 527 habitants, canviant-se a partir d'eixa data la tendència de creixement. Així en 1970 comptava amb 408 i en 1981 ja només comptava amb 374 habitants.

Actualment, la població de Sant Joanet és d'uns 500 habitants i s'estan realitzant grans esforços per part del consistori perquè esta xifra continue creixent, ja que a pesar que tan sols té uns centenars d'habitants, este poble compta amb un col·legi de recent construcció, una casa de la cultura en la qual podem trobar una biblioteca i un aula d'informàtica dotada dels més avançats equips informàtics.

El nostre poble compta en les seues infraestructures amb un Polígon Industrial, Poliesportiu Municipal dotat de piscina municipal, camp de futbol set, futbol sala, frontó, tenis, i a més amés compta amb guarderia, farmàcia, ambulatori, circumval·lació i conexió a Internet via Wi-Fi.